Théodore Géricault: La bassa de la Medusa

Es podria dir que es tracta d'un dels llenços més bonics del Romanticisme, i fins i tot del Museu del Louvre. És inevitable emocionar-se quan es contempla en persona aquest quadre d'enormes dimensions. Inicialment, La bassa de la Medusa va ser motiu d'escàndol i de torbació, ja que narra un esdeveniment tràgic basat en fets reals: el naufragi esdevingut el 1816 que va costar la vida a centenars de soldats. Aquest fet va commocionar la nació francesa, ja que van pujar a la bassa 150 persones, però només 15 estaven vives quan es va produir el rescat.

El pintor, llavors molt jove, va representar la tragèdia amb un sorprenent realisme per a l'època. Per tal de transmetre versemblança, va realitzar nombrosos estudis del natural del cos humà, per a la qual cosa fins i tot va recórrer a cadàvers. Aquest quadre marca el pas del neoclassicisme, que encara caracteritzava l'art francès, a l'impetuós romanticisme. Van haver de passar uns quants anys perquè aquesta pintura es comprengués amb tot el seu abast, com passa sovint amb les obres de grans artistes, però en el moment en què va sortir a la llum, el sentiment predominant va ser el rebuig.